"L'ECLIPSI"
Augusto Monterroso(1921-2003)

Premí Príncipe de Asturias de las Letras (Oviedo 2000)

"Mai el teu saber et dugui a menysprear altres cultures"
Que nunca tu saber, te lleve a menospreciar otras culturas

Adaptació al valencià per al teatre d'escola del conte L'ECLIPSI (1952). Una adaptació de Josep Emili Arias del conte curt del guatemalenc Augusto Monterroso (1921-2003)

(narrador). Cap a l'any 1595 el flare Bartolomeu Arrazola es sentí perdut al mig de la selva del Petén, al nord-est de Guatemala. Apressat per l'espessa malesa i abatit per la seva ignorància topogràfica, suat i amb la set de molts dies, s'assentà resignat a esperar la mort. Ja molt atordit i marejat, els seus últims pensaments eren al voltant de l'allunyada Espanya i el seu convent de Los Abrojos, fins que caigué a terra defallit.

(narrador). Un soroll el despertà, es va veure rodejat per un grup d'indígenes maies qui mostraven tot un semblant agressiu per capturar-lo i donar-li sacrifici davant un altar. Bartolomeu Arrazola no es resignava gaire bé que sot aquest salvatgisme tan primitiu s'encaminara el seu destí.

(narrador).Tres anys a les terres del Nou Món li donaren un mig domini de les llengües natives, i provà sort en establir una comunicació amb la intenció de quedar-se amb ells.

(B. Arrazola) -¿Allul xetumal quentumoc tonesul?.

(indígena maia) -Ximaltec tonesul itzá

(narrador). Però aquest petit intercanvi de comunicació commogué molt poc als maies. El lligaren i penjaren d'un pal i el dugueren cap el seu poblat per donar-li mort a l'Altar dels Sacrificis. Una vegada dalt de l'empinada escalinata de la Gran Piràmide del Jaguar al flare Bartolomeu Arrazola li vingué al cap, per la seva àmplia cultura universal, pel coneixement aristotèlic i, sobretot, pel que fan les efemèrides astronòmiques, que aquest dia s'esperava un eclipsi total de Sol i, tot seguit, disposà valdre's de l'imminent esdeveniment astronòmic per enganyar i acollonir als seus verducs.

(B. Arrazola) -Sí penseu matar-me puc servir els meus poders per enfosquir el Sol.

(narrador). Els indígenes es miraren entre ells fixament, i s'arreplegaren per fer un petit consell. El flare Bartolomeu, una mica sorprès, esperava molt confiat, malgrat i tot, a vegades posava cara de no tindre-les totes.

(narrador). Un hora després el governador Divuit Conills, cobert de pell de jaguar, refregava el cor obert del flare Bartolomeu sobre la Pedra dels Sacrificis, baix l'entorn fosc d'un Sol totalment tapat per la Lluna, on l'únic cosa que llampurnejava eren els regalls de sang. Tot al mateix temps que un nen maia coronat amb plomatges de quetzal recitava, amb veu clara i sense fer botiges, les futures dades d'eclipsis de Sol i Lluna, i la posició de planetes per als venidors anys.

(nen indígena) - Dia 14 del mes Pop, eclipsi de Lluna>. Dia 3 del mes Zip eclipsi parcial de Sol a la posta>. Dia 18 del mes Tzec, Venus transitarà el Sol>. Dia 16 del mes Xul, eclipsi total de Sol al migdia>. Dia 2 del mes Yaxkin, Mart es passejarà davant el cúmul estel·lar de les Plèiades>. Dia 6 del mes Chen, la Lluna ocultarà a Júpiter>. Dia 1 del mes Yax, Venus i Júpiter tindran contacte visual>. Dia 11 del mes Kayab, pas rasant de Saturn al cantell de la Lluna>. Dia 12 del mes Kumku, eclipsi anular de Sol>. .......... >>

(narrador). El flare Bartolomeu Arrazola no se'n adonà davant qui tractava qüestions astronòmiques. Doncs els maies foren els Senyors de la mesura del temps i l'astronomia. Efemèrides que segles abans els astrònoms de la comunitat maia, amb una matemàtica astronòmica força bé desenvolupada, calcularen i registraren als seus manuscrits i glifos, sense cap ajuda dels savis d'occident.


FI

Dues consideracions:
Tot sembla que pel que manifesta l'arqueologia i l'estudi dels còdexs maies, els sacrificis cerimonials eren molt violents, acarnissats i sagnants. Però nosaltres tampoc se'n anàrem de buit, els conqueridors, amb l'excusa de l'evangelització i una mal entesa culturització, deixarem per a la historia penoses lliçons de nostre salvatgisme occidental.

Qualsevol persona una mica treta en astronomia sap que fins ben entrat el segle XVIII cap cultura disposava d'una geometria astronòmica amb capacitat de establir i situar el trànsit, o camí, que agafa el con d'ombra estreta que projecta l'eclipsi total de Sol sobre una zona concreta del globus terraqui, anomenada línea de la Totalitat. Que pel que fa aquesta narració del conte és producte de la creació i de l'imaginari literari del autor. És a dir, els maies sí podien predir els alineaments Sol-Lluna-Terra (eclipsi de Sol), però suposa tot un atreviment el afirmar que també podien establir el trànsit que agafaria l'estreta línea fosca de la Totalitat.