L'estrella de Betlem


Per Josep Emili Arias
bella_trix@vodafone.es


"Quan era menut em preguntava que pogué ser l'estrella de Betlem, si segué un cometa o una lluenta conjunció planetària. Després, fa anys, vaig llegir els evangelis i hui la pregunta ha canviat molt, ¿Van existir l'estrella de Betlem i els mags d'orient?"

De bon tros, el símbol del Nadal per excel·lència és l'estrella, i no, el petit messies. Encara que hui en dia és continua qüestionant que fou l'estrella de Betlem, ¿mite, llegenda, ficció literària de Mateu? o, tal vegada, si tingué lloc. Però, més bé, hi hauria que voreu-ho com un fenomen de tipus miraculós. Siguem clars, no hi ha cap astre ni model estel·lar que s'acomode a la mecànica celest que descriuen Mateu i l'apòcrif de Santiago (XXI,2). "... y la estrella, que habían visto en Oriente, iba delante de ellos hasta que fue a posarse sobre el lugar donde estaba el niño" (Mt.2, 9). Però del que no tenim dubte és que l'estudi de la historia de Jesucrist ha segut la causa pitjor servida per als historiador. Per a que sone més fort, l'inici de la nova era de la humanitat està assentada sobre la persona més mal documenta de la historia. Comencem a dir que els evangelis són les quatre versions o cròniques al voltant de la vida i la doctrina de Jesús de Nasaret, els quals foren escrits per els deixebles i/o apòstols: Mateu, Lucas, Marc i Joan, amb prou dècades després de la mort de Jesús. Per tan els quatre evangelis són els fets de la vida de Jesús, però mai són textos on puguem assentar i avalar la història. Els evangelis no són referents històrics. Els quatre evangelis estan redactats amb sols una intenció doctrinal, de catequesi, la preocupació històrica resulta marginal. De fet, la gran majoria de les narracions bíbliques no poden sotmetre's al més mínim mètode històric. De sobra dir, que no hi hagué cap evangelista que fera l'esforç de situar la data súmmum de la crucifixió de Jesucrist amb el còmput siri que s'utilitzava a Palestina. Tan mateix, encara que Lucas sigua considerat el més docte i erudit dels quatre evangelistes per ser metge i bon coneixedor del grec, posava imprecisions cronològiques. Ni Ponci Pilato segué governador de Judea (segué prefecte), ni hi havien dos summes sacerdots a Jerusalem, sols regia Caifás (Lc. 3, 1-2). Com també la tan sonada incongruència del qüestionat cens d'empadronament de Sulpici Quirino (Lc. 2,1-2), ¿incongruència o una mala traducció?. L'única datació seriosa que fa Lucas segué datar el començament de l'apostolat de Joan el Baptista (Lc. 3,1), donant referència als anys que imperava cèsar Tiberi.

Massa interrogants per a una estrella

On més interrogants i contradiccions manifesten els evangelis són, precisament, en la nativitat de Jesús que narren sols Mateu i Lucas. Dient-ho més clar, ¿per què en la narració de la vida publica de Jesucrist, i sobretot als passatges i capítols de la Passió, els quatre evangelistes concorden tan bé amb el guió i, malgrat tot, en la nativitat que narren Mateu i Lucas hi ha tanta contradicció?. Cadascun fa un guió molt diferent del naixement.
Si per a Mateu l'estrella de Betlem representa l'avís i l'esdeveniment celest de la vinguda del Messies al món, ¿per què ningú dels altres tres evangelistes la mencionen als seus relats?. Com tampoc en altres textos del Nou Testament, com els Fets dels Apòstols i les Cartes de Pablo de Tarso, és fa cap al·lusió d'aquesta estrella ni dels mags d'orient, així com tampoc de la matança de bolquers executada pel rei Herodes.

La nativitat segons Mateu

Un capítol evangèlic, possiblement, més fruit del romanticisme de l'autor que de realitat històrica. Mateu, al seu capítol 2 -L'adoració dels mags- ens narra, d'una forma apassionada, una trama molt magnificada, llarga i enrevessada, que a la vegada es contradiu amb la versió donada per Lucas. Però Mateu per a res explica que feien en Betlem els novençans Josep i Maria, filla i veïna de Nazaret i a punt de parir (Lc.1, 26). Mateu comença la nativitat partint de la profecia de Miqueas, es a dir, el messies té que nàixer a Betlem, la ciutat de David. Doncs l'evangelista Mateu és un obsés de les profecies messiàniques, sols en aquesta narració del capítol 2, -La adoración de los magos-, ens se n'estaca quatre profecies. Mal que la profecia no quadre per a res amb el sentit de la narració (Mt.2, 16-18). Totes les profecies, bíbliques i no bíbliques, tenen un llenguatge que admet l'ambigüitat i la tergiversació i, sobretot, estan exemptes de caducitat. Diguem que l'únic que pretén Mateu és acomodar i justificar tota la seva trama de la nativitat: -El naixement a Betlem. L'esdeveniment estel·lar per assenyalar la vinguda del messies i el camí als mags. L'adoració dels mags. El decret de l'enfurit enfurit Herodes per donar mort als infants menors de dos anys. La fugida cap a Egipte i la tornada a Galilea quan Herodes ja és mort-.

Al Llibre dels Nombres, 24.17 (Antic Testament) es fa una clara al·lusió al sorgiment d'una estrella quan Balaam, al quart oracle, anuncia l'aparició d'una estrella de Jacob. Aquest text també era interpretat en sentit messiànic com l'anunciació del naixement d'un messies. Però Mateu no deuria saber res d'aquest poema profètic de Balaam, doncs de segur que l'haguera posat per així poder interpretar i justificar el motiu de la peregrinació cap a terres de Judea dels mags. Encara que el text sembla prou més una endevinalla que una profecia messiànica. (La Bíblia. Ed. Saó A.B.C.)

"La veig venir però no ara/ la comtemple, però no es prop/ ix de Jacob una estrella/
s'alça un ceptre a Israel/ que esclafarà els polsos dels moabites/ i el crani de tots els fills de Set."
Tornem a Mateu (Mt 2, 1-3), "¿Dónde está el que ha nacido, el Rey de los judíos?. Porque hemos visto su estrella en el Oriente y venimos a adorarlo". Al oír esto el rey Herodes, se turbó, y con el toda Jerusalem". ¿Com potser que ningú del sequit d'Herodes ni cap veí de Jerusalem s'havien percaçat d'eixa nova estrella o fenomen astronòmic que hi havia damunt dels seus caps?. Si tota Jerusalem es va quedà bocabadada, ¿per què aquest esdeveniment astronòmic no quedà registrat en documents pagans?.
En tants miracles que recopilà Mateu al voltant de la vida de Jesucrist, ben rebé, haguera pogut evitar-li el sentit còsmic del fenomen i donar-li un sentit més diví i miraculós: "....havem vist la seva llum miraculosa en l'Orient....". I tot haguera resultat més fàcil.
Així i tot, pel que fa i no fa, que l'estrella de Betlem i la peregrinació dels mags sigua tot fruit d'un conte literari de Mateu, si s'ha de descartar que en cap lloc l'evangelista es sentí influït o inspirat en l'estrella o Maguen de David. Ja que aquesta estrella de sis puntes i de dos triangles contraposats s'agafà com a símbol del rei David prou darrere del sorgiment de l'església cristiana; encara que, si bé, Mateu li posà a Jesucrist llinatge o descendència davídica (Mt. 1,1-16). Tampoc ningun autor reconeix cap línea de connexió entre l'estrella de Betlem i la senya hebrea de l'estrella de David, hui símbol per excel·lència del moviment sionista.

La nativitat segon Lucas

La versió que escriu Lucas sobre la nativitat és de trama curta. Segons Lucas, els novençans Josep i Maria viuen en Nasaret (d'on és nascuda Maria) i van cap a la ciutat de Betlem - d'on era oriünd Josep- per a complimentar l'exigència d'un cens romà a tota Judea quan era Sulpici Quirino governador de Síria (Lc.2, 1-5). Maria ja tenia l'embaràs molt avançat. Aquí, el messies, també naix a la ciutat de Betlem. Però, per a Lucas, l'avís del Naixement el dona un àngel, mentre que a l'evangeli de Mateu l'avís el dona l'estrella. Per tan, l'únic factor comú en la nativitat de Mateu i Lucas és el lloc del naixement, Betlem. Doncs, no podia ser altre lloc per a poder-se acomplir i garantir la profecia del profeta Miqueas (Mt. 2, 5-6). El que fa Lucas és agafar la figura d'un àngel com la senya divulgadora de la noticia i del lloc del naixement de Jesús. També hi han autors que opinen que Lucas, abans de traure el seu evangeli, va llegir el primerenc evangeli de Mateu, a l'any 50 dC., i paregue-li tant fantasiosa la historia de l'estrella, els mags d'orient i la matança d'innocents, no va voler incloure cap relat d'aquests. Però en l'únic punt on Mateu i Lucas no podien manifestar cap divergència era en el lloc del naixement, a Betlem, la ciutat del rei David. Y la profecia de Miqueas pesava molt. El que no entén ningú és que si Jesús nasqué i passà part de la seva infància a Betlem ¿per què sempre dugué damunt el gentilici Nazareno, Jesús de Nazaret, i també li s'identificava com el galileo?.

L'estrella en l'apòcrif de Santiago

És molta veritat que dins de l'apòcrif XXI, 2 del protoevangeli de Santiago, aquest fa un petit incís per a descriure l'estrella de Betlem. Però, també, el que crida molt l'atenció és que la redacció que fa Santiago del capítol XXI, -Visita dels mags- (versicles 1,2,3,4) són una copia literal del mateix text de Mateu, amb l'excepció de quan Herodes els pregà als mags que li descriguin la senyal que havien vist amb relació al rei que havia nascut:
"Y, él (Herodes), antes de despedir a los magos los interrogó, diciendo: ¿Qué signo habéis visto con relación al rey recién nacido?. Y los magos respondieron: Hemos visto que su estrella, extremadamente grande, brillaba con gran fulgor entre las demás estrellas, y que las eclipsaba hasta el punto de hacerlas invisibles con su luz. Y hemos reconocido por tal señal que un rey había nacido para Israel, y hemos venido a adorarlo. Y Herodes dijo: Id a buscarlo, y, si lo encontráis, dadme aviso de ello, a fin de que vaya yo también, y lo adore".

Amb aquesta descripció del fenomen sembla tot un ESCLAFIT DE SUPERNOVA al dintre la nostra galàxia. Però, clar, una nova o supernova, com a tota estrella, no presenten cap moviment propi.

La qüestió del mags

Aquests mags vinguts de l'orient eren de la casta de sacerdots de la religió zoroàstrica (doctrina del Zarathustrià) de la regió de Pèrsia, Media i Caldea, a les desembocadures del Tigris i l'Éufrates. Ací, Mateu du molta raó, al deixar caure que aquests mags (que del grec magoí vol dir savis) eren molt trets en astronomia i astrologia. Tots sabem que eren uns temps on ciència i vidència tot era el mateix. En Mt.2, 2-3, diu: "... "Dónde está el que ha nacido, el Rey de los judíos?. Porque hemos vistos su estrella en el Oriente y venimos a adorarlo. Al oir esto el rei Herodes, se turbó, y con él toda Jerusalem"". Segons conta Mateu els mags s'encaminen seguint l'estrella (direcció Est-Oest) fins dur-los a Jerusalem, ells no eren sabedors de la profecia del profeta Miqueas, per tan res sabien d'una ciutat que es deia Betlem. És Herodes, i el seu sequit, qui els informen que segons la profecia de Miqueas (Mt.2, 3-6) el messies naixeria a Betlem. Però Mateu no ens explica d'aquests savis sacerdots astrònoms, de cultura i religió tan diferent de la jueva, ¿amb base a quin determinat afer astronòmic interpretaren el moment del naixement del nou rei o messies?.

¿Quin sentit té que l'estrella que anuncia el naixement del rei dels jueus sols li se manifeste a uns mags que poc tenen a vore amb la religió jueva i que viuen ben allunyats de Judea?.
Però ara fem un esforç i especulem amb que els mags si foren sabedors del poema profètic de Balaam al haver tingut contacte amb exiliats jueus essenis, és a dir, que eren sabedor que la senyal de la vinguda d'un nou rei per a Israel seria una estrella. Però totes les profecies triomfen perquè són ambigües i manques de tota referència temporal. En un cicle de 10 anys passen molts esdeveniment astronòmics i, ¿com escollir la senyal estel·lar adequada de la vinguda del messies?. El que es vol dir és, ¿Per què aquests mags, cinc anys abans, no s'enfilaren cap a Judea quan durant prou setmanes el lluent cometa Halley també es passejà per l'horitzó del ponent

Cercar la qüestió astronòmica, 2011 anys enrere

Resulta sorprenent que en algunes edicions bíbliques, i pel que fa el cas, La Santa Bíblia d'Edicions Paulines, la interpretació teològica que es fa a peu de fulla de l'evangeli de Mateu al capítol 2, el teòleg de torn (descaradament) li carregà tot el mort a l'astrònom. Com bé ho posa amb aquestes paraules:" [ 2.L'estrella segué un fenomen còsmic natural, que Deu aprofità per anunciar al món el naixement del Salvador] ". Si, bé, però ¿com s'explica que una estrella assenyale una casa o cova?. En tants i tants fets miraculosos que hi han als textos bíblics, justament, la manifestació de l'estrella de Betlem tenia que ser un fenomen còsmic natural. En fi, faena per als astrònoms. I el primer que s'arromangà segué l'alemany Johannes Kepler, a 1604, qui féu un treball molt seriós per poder cercar vistoses conjuncions planetàries. Els seus càlculs i models planetaris li donaven per a l'any 7 aC. la triple i curiosa conjunció Júpiter-Saturn a la constel·lació de Peixos. Curiosa triple conjunció on Júpiter i Saturn juguen a ajuntar-se i allunyar-se tres vegades durant set mesos. Aquesta raresa de conjunció es repeteix fins cada 973 anys, l'ultima vegada segué a l'any 1940 a la constel·lació d'Àries.
Tornem als evangelis:
Mt. 2,2, " diciendo: "Dónde está el que ha nacido, el Rey de los judíos?. Porque hemos vistos su estrella en el Oriente y venimos a adorarlo"".
Mt. 2, 9-10. " Ellos, después de oir al rei (Herodes), se marcharon; y la estrella, que habían visto en Oriente, iba delante de ellos hasta que fue a posarse sobre el lugar donde estaba el niño".
Amb aquest tipus de trajectòria o moviment celest que ens descriu Mateu sols poden fer-ho astres que mantinguen moviment propi. És a dir, que presenten un moviment independent al pas del firmament estrellat, com ho fan els cometes i els planetes. Aquests últims, fins i tot, presenten a vegades aparents moviments retrògrads en la seva orbita. Però, les estrelles, si estan lligades a unes coordenades fixes (tan d'ascensió recta com de declinació) per tan s'han de desestimar totes les estrelles i les vistoses novas i supernovas de dins la nostra galàxia, abans conegudes com stella nova.
Definim: Nova: sobtada pujada de lluentor d'una estrella massivament densa que anat agafant l'hidrogen d'una estrella companya. Supernova: explosió del nucli estel·lar en estrelles que abans eren molt massives (> de 8 Sols), pel fet que la llei de la gravitació no suporta que les estrelles finalitzen la seva vida activa amb tant de sobrepès al nucli.

Encara que el vocable del substantiu grec aster-a, asteros que Mateu utilitza al seu evangeli també li s'amplia al significat de -cometa-. Encara que hui no hi haja cap autor que ho vincule a un cometa, doncs el retorn de Halley passà a l'any 12 aC. A més, que la transcripció de l'arameu al grec antic també hi havia un vocable propi, ??µ?t?? (en llatí stella cometa).
Per tant, una vegada descartades les noves, supernoves i cometes, de no ser cap fenomen paranormal ni miraculós sols ens queda la hipòtesis de destacades conjuncions planetàries i/o les seves lluentes alineacions. Ara sols ens queda escorcollar-les amb un potent software astronòmic i triar la conjunció que esdevinguera al voltant de la data (poc precisa) del naixement de Jesucrist, l'any 7 aC. (vore successos astronòmics al gràfic sinòptic).

Sinopsis cronològica de Jesucrist (vore gràfic sinòptic)

La data del Naixement, i d'acord amb quasi tots els historiadors, l'havem de situar amb prou probabilitat dins la segona meitat de l'any 7 aC, ó a molt tardar, principis de l'any 6 aC. El frare armeni Dionisi l'Exigu qui visqué a Roma en la primera meitat del s. VI va cometre dos errors quan establí la nova cronologia cristiana. El primer fou ometre l'any zero al estrenar aquesta nova escala temporal, però el dispensava que l'aritmètica romana no valorava el zero. El segon error, i més greu, fou assentar l'any 1 del naixement de Crist (l'Anno Domoni) damunt de l'any 754 (A.U.C.) de l'escala romana. No s'adonà que feia més de 4 anys que el Gran Herodes s'havia mort a Xerico (març o abril del 750 A.U.C.) i açò contradeia els primers textos evangèlics de Mateu (Mt. 2, 1-22) i Lucas (Lc. 1, 5). També s'ha d'afegir l'estimació de temps que féu el rei Herodes per a saber l'edat que podria tindre el petit messies i, així, poder establir l'edat d'execució, Mt. (2, 7): "Entonces Herodes, llamando aparte a los magos, se informó cuidadosamente de ellos del tiempo de la aparición de la estrella, ...", per així poder establir el decret d'execució a tot menor de 2 anys, però ¿a tota la jurisdicció de Judea o sols al voltant de Betlem?.

La matança dels innocents

El millor historiador del poble jueu, Flavio Josefo (37 dC.-101), deixà ben escrit i amb pèls i senyals, totes les maldats, la crueltat i el violent acarnissament del rei Herodes contra el seu poble jueu i, sobretot, dins de la seva pròpia família. El fet que aquest historiador jueu no deixara escrit cap menció de l'anomenada matança dels innocents (xiquets de menys de dos anys), axó no ens deuria dur a atribuir-ho com un altra possible ficció literària de Mateu. Josefo en "Antigüedades", XV,VI,1,III,3) ens relata algunes tragèdies familiars com l'assassinat de Hircano i Aristóbulo, avi i germà de la seva dona Mariamne, respectivament. Com al pas d'uns anys també assassinà a Mariamne i la seva mare. Però cal recordar que F. Josefo és un historiador i cronista jueu que sempre menyspreà la figura i el liderat doctrinal de Jesucrist. També hi han teòlegs que aquesta qüestió la solucionen dient que el decret de matança dictat per Herodes sols tenia àmbit local i, segons la demografia estimada a Betlem, només degueren ser executats uns 20 ó 25, entre bolquers i xiquets, i aquesta malifeta d'Herodes tingué poc de fer-se dir al regne de Judea. Coneixent a l'Herodes, el primer assassí en sèrie de la historia, la matança dels innocents du camí de poder ser versemblant, encara que gens ni mica estigua contrastada.

Jesucrist no és Piscis

Hui en dia continuen havent malintencionats astròlegs que aprofiten la probable coincidència de l'any del naixement de Jesucrist (7 aC.) i, al temps, la conjunció planetària a la constel·lació de Peixos per a vincular-ho amb el símbol que escolliren els primers moviments cristians durant la persecució romana. Doncs aquests primers cristians ratllaven el dibuix d'un peix com codi o password per poder-se reconèixer entre ells. El símbol del peix, que no derivava de cap esdeveniment astronòmic a la constel·lació de Peixos, l'adoptaren els primers cristians perquè la paraula peix en grec s'escriu IXTHUS, i que comporta les inicial de -Jesucrist fill de Deu Salvador- (I-X-TH-U-S).


Apèndix de la profecia de Miqueas (profeta menor).
(Mt.2,6):"Y, tú, Belén, tierra de Judá, de ningún modo eres la menor entre las principales ciudades de Judá, porque de ti saldrá un jefe que será el pastor de mi pueblo, Israel".


Nota de l'autor:
La redacció d'aquest article no pretén eliminar cap figura del Betlem, i més, en una tradició cultural. Però per molt que semble estrany l'autor és i es sent creient. Però la seva fe s'assenta en la part de l'evangeli de la vida pública de Jesucrist on radica tot el seu missatge ètic i doctrinal. De més, i és tot perdre el temps, que la teologia ens continue dient que la redacció dels quatre evangelis són d'inspiració divina i, al mateix temps, intenta tapar i dissimular les seves incongruències i contradiccions, quan tot cervell una mica crític veu en aquests textos les conseqüències de tot pensament humà, amb els seus errors, eixides d'apassionament literari, greus incongruències i imprecisions històriques, els oblits i, sobretot, molta deixadesa en les dades cronològica. I es que els teòlegs ho volen tot, que els textos sagrats de la bíblia siguen doctrina i, a la vegada, tindre crèdit històric.

Bibliografia:
-Bíblia Vulgata. Ed. B.A.C.
-Novi Testamenti biblia graeca et latina. Ed. Consejo superior de investigaciones
científicas.
-Dictionnaire Grec Français. Ed. Hachette
-Biblia de Jerusalem, Ilustrada. Edición española. Dessclee de Brouwer, Bilbao.
http://magonia.blogspot.com/2004_01_02_magonia_archive.html